dilluns, 1 de març del 2010

MÈXIC NATURAL

Primer de tot comunicar-vos que per sort encara estem a Mèxic. El nostre vol cap a Xile era pel pròxim 2 de Març. Des de que ens vam assabentar del terratrèmol estem pensant com ens podem tornar a replantejar el nostre viatge, ja que Xile després del terratrèmol ha quedat bastant destrossat. Quan ho tinguem clar ja us informarem.

Ara mateix estem amb un bus que ens porta des de Oaxaca fins a Puebla, i aprofito aquest “temps mort” per explicar-vos el que hem fet el últims dies que han estat bastant complerts, i lo mes important que els hem disfrutat a tope:

Des de San Cristobal vam visitar la cascada de Misol-ha i Aguazul on ens vam poder banyar amb unes piscines naturals amb molt i molt encant.
Hem travessat amb llanxa el Cañón de Sumidero, que ve a ser un Congost del Montremei però més gran i amb cocodrils, impressionat!
A Oaxaca ens hem estrenat com a Couchsurfers, la Silvia i la seva família ens acollit a casa seva durant uns dies, hem estat molt agust, la veritat es que la experiència ha estat bona i positiva.
A Oaxaca vam agafar un camió (bus) cap a Sierra Norte, on estan els Pueblos Mancomunados: uns pobles molt ben organitzats que ofereixen les seves superserres a tothom que les vulgui visitar. Nosaltres vam fer trekking, bicicleta, ens vam allotjar durant dos nits amb unes cabanes molt ben preparades i amb unes vistes que te mueres!! Aiii.....que bonic!! Ah! i ens vam menjar una truita acabada de pescar especialment per nosaltres, boníssima.
De tornada cap Oaxaca ja teníem preparada una ruta amb bicicleta per els voltants de la ciutat, campo, campo i bones vistes!!
I se m’oblidava, a prop de Oaxaca hi ha un lloc que es diu Hierve el Agua on l’aigua brota de terra i fa que les pedres agafin formes molt particulars, com les cascades de pedra, aquí ens va tornar a impressionar el paisatge natural.

Bé, en definitiva que ens hem d’esquitat de les ganes de tornar a pujar amb una bici, de caminar pel camp i d’estar amb gent de poble amb temps de poder platicar (conversar). Si, uns dies per recordar.
Sandra

10 comentaris:

Carmen ha dit...

Hola guapíssims!

¿Com esteu de la panxa?. Tu Sandra t’hauràs quedat amb la pell i els ossos.
A veure si supereu aviat la “cagalera” i la fluixesa que et deixa, i podeu continuar gaudint del viatge amb plenes facultats.
Per si us serveix d’alguna cosa... quan vam anar a Cuba ens va agafar una gastroenteritis de l’hòstia i ens van donar suc d’una fruita de color rosa (crec que era Guayava) i nens... mano de santo, al dia següent com a nous.
A veure si us recupereu aviat i podeu continuar gaudint de tot plegat.
Una abraçada molt forta pels dos, y molts besitos, que us trobo a faltar... joooooo!
Carmen

Rosa Torres ha dit...

Hola Xavi i Sandra, quines aventures mes xules!!!! i quins paisatges!!!! quines fotos!!!! aquesta experiència no la oblidareu mai, i nosaltres la disfrutem amb vosaltres cada vegada que ens conectem, pero desde aquí no es lo mateix!!!! ni molt menys!!
Pareu compte amb el próxim destí, perque ens arriben noticies molt tristes de Chile ...
Xavi, ta mare m'ha donat el correu del Juan per a que te possis amb contacte amb ell: phoneland@terra.es
per al tema dels movils
De moment, per aquí, continuem patin fred.
Record de tots el companys, Elena, Angels, Albert, Pablo, Benjamí ...
Nois, ja ens contareu la próxima aventura....
Petonets
Rosa Torres

ANNA ha dit...

Quina mala sort que esteu tenint en aquest continent al 2010: Haití, Xile, ara Perú.. aneu vigilant el temps!!! que tinc la premonició que no serà l'últim..

ANNA ha dit...

... l'últim-a.. catàstrofe natural, s'enten!

Jordi Escorsa ha dit...

Sandra&Xavi, terratrèmol a Haití, a Xile.... esteu portant el caos i la destrucció a zona americana !!
encara sereu expulsats per la vía ràpida si sospiten aixó, molt de compte !
De totes maneres es veu que aneu bé i disfrutant del viatge.
Aixó està molt bé !!
Una abraçada.

Isaac ha dit...

Ánimo viajeros!!! Ya veo que lo pasais en grande, no esperaba menos de vosotros :D
Muchos besos y abrazos desde Zaragoza

Isaac ha dit...

Aquí en Alfarràs nos acordamos mucho de vosotros, os deseamos que os lo paseis muy bien. Pero cuidado!!! No os separeis!!! (dice la yaya) la yaya se acuerda mucho de vosotros :) mañana veré a tus hermanos. Muchos besos y abrazos.
Isaac

Anònim ha dit...

Os he visto en Méjico, que aun no os había visto, y estais muy guapos, me hace mucha ilusión de veros tan bien aunque eso no quita que tenga muchas ganas de veros y abrazaros.
Hemos hecho una caracolada todos y nos hemos acordado mucho de vosotros.
Me encuentro mucho mejor, estoy desconocida, la comida la he hecho yo y he preparado muchas cosas, ahora estoy muchísimo mejor.
Cuando vengas no me vas a conocer.
Un beso y un abrazo muy fuerte muy fuerte muy fuerte!!
Clemen

leo carona ha dit...

xavi y sandra!!!
mucho gusto conocervos y aprender un poco mas de español con vosotros :))

que lastima que escribeis el blog en catalan pues no entiendo nada!! jajajja

abrazos y espero os ver pronto!!
cuando quieren conocer un poco más de los lindos lugares cerca de Belo Horizontes ya estan mas que invitados :)

abrazos y un lindo viaje!!

rosa torres ha dit...

Hola nois, torno a mirar les vostres aventures i no se si creure tot el que posseu!!!!
Xavi!!! així que fen un creuer per l'Amazones!!! tu que ets tan auster!!! i despres diràs que no teniu presupost!! pero quin morro!!
Ahh!! avui he conegut als teus nebots ... i son guapppppiiiiisims.... cosa rara, pero el petit es sembla a tu, nomes feia que plorar ... ja,ja,ja
Be doncs .. continueu gaudint i conteu mes cosetes, pero que siguin veritat!!! Petonets!!
Rosa Torres