......JA TORNEM!!!!

.......doncs sí, si algú de vosaltres llegeix el blog avui mateix i si es que no és molt matiner, ja ho farà mentre estem volant cap a casa.

Feia alguns dies que ens preguntavem: -com acabarem el blog?-, -com será el comentari final?-.............

Ara ja ho sabem. És un agraïment a tots els que ens heu seguit des de casa i ens heu fet sentir més propers amb els vostres comentaris.
I practicament res més, perque tornem depresa i correns i sense temps de res, perque ahir la "yaya" de la Sandra va morir.........i tornem per estar amb la family.

Ens quedarà pendent el sudest asiàtic per l'altre "dosmil i pico"............

Adeeeeu!!!

LA SEGONA IMPRESSIÓ TAMBÉ CONTA..............INDIA

Hola!!!

Fa uns dies que estem per Tailàndia on hem acabat d'amanir l’últim comentari de la India:

A nivell humà les grans ciutats sempre son molt mes dures que les poblacions mes petites o si mes no més turístiques…….. amb el tren ens vam anar allunyant de Delhi i poc a poc vam anant deixant enrere les muntanyes de basura, encara que malauradament mai del tot, i desgraciadament el que tampoc vam deixar de veure va ser gent vivint, bé, es mes correcte dir malvivint al carrer, a les estacions de tren o sota un pont.............Si, aquesta es la realitat d’un dels països emergents que econòmicament està creixent a pas de gegant però que a nivell social i humà no fa ni passes de formiga!!

La nostra primera parada va ser Agra. Aquí vam estar de sort!!! vam estrenar hostel!!!! Per ser el primers clients ens van preparar dolcets típics de benvinguda, esmorzars típics del nord, del sud......... una atenció superpersonalitzada........... tot un luxe!!
Agra és on es troba el Taj Mahal, una de les set meravelles del món (la nostra cinquena del viatge). Per evitar la calor, l‘aglomeració de turistes i veure un Taj amb una llum especial diuen que la millor hora es quan surt el sol, i us podem dir que surt molt i molt aviat!!!! sobretot quan has arribat tard i cansat d’una jornada de tren el dia anterior..........jajajajaja!!Però val la pena la matinada! És una obra mestra feta a mà!!! No sabem si és perquè es un dels pocs llocs de la India que hem visitat, que no hi ha gent per tot arreu, soroll continuo, escombraries o vaques voltant pel carrer......... però aquest edifici de marbre blanc ens va inspirar calma i tranquil•litat.



Continuant la ruta del triangle d’or (Delhi, Agra i Jaipur) vam arribar a la ciutat rosada, Jaipur. Li diuen així perquè en un moment de la historia van pintar tots els edificis de color de rosa. Actualment a la ciutat emmurallada, es a dir a l’antiga, encara li queda el color rosat, però la veritat es que els edificis estan molt mal conservats. El que més ens va sorprendre d’aquesta ciutat o d’aquesta regió del Rajasthan és que no està tan extremadament bruta com les demés. I la veritat es que vam agrair no estar contínuament envoltats de basura !!!

De Jaipur vam marxar cap a Varanasi, i a l’un demà de la nostra arribada, amb la sortida del sol, vam anar al riu Ganges a veure des d´una barqueta com els hindús fan el ritual del bany matinal; encenen espelmes, cremen incens, fan ofrena de flors i incineren als seus morts al marge del riu. Des d’un punt de vista gens espiritual però molt realista, aquesta pràctica no és molt higiènica que diem.......... on els uns es banyen o es renten les dents.......... els altres, uns metres més enllà i en el millors dels casos, tiren les cendres dels morts o, en el pitjor d’aquests, llencen directament els cossos sense vida de leprosos, embarassades, ofegats al riu o mossegats per una Cobra...... (en aquests casos, no cremen al difunt perquè consideren que el cos ja està purificat). També et pots trobar que un nen està fent “caca” en un dels ghats (escales on s’accedeix al riu) i aigües-avall, la gent està fen el seu el bany “purificador”!!!. Higiènic, higiènic......... no és, no??

Dilluns, 5 d’octubre.
.......doncs demà ja marxem cap a Tailandia; i finalment i desprès d’haver canviat de decisió unes 10 vegades en dos dies i que ja teníem fet un dia de viatge cap allí, hem decidit no anar als himalaies perquè per arribar a la zona de trekking necessitàvem uns 3 ó 4 dies de bus (tot i que “nomès” estavem a uns 400 km però les carreteres per aquí són pistes de muntanya!!) i uns 2, 3 ó 4 dies més per aclimatar-nos a l’alçada, més 5 dies del trekk, vol dir que a mitats d’octubre hauríem estat gairebé a 5000 m. d’alçada. I per aquestes latituds i altituds, el marge raonable perquè comencin a caure les primeres neus que deixen la zona aïllada durant 8 mesos a l’any, és cap a la tercera setmana d’octubre o finals de mes..........
O sigui que vam dir: “hasta aquí hemos llegado!!”, i vam anotar aquest trekking a la nostra llibreta de coses que ens han quedat pendents durant aquests mesos de viatge i que, si podem, farem algun dia.................

Durant aquest impàs de “.....anem o no anem.....”, vam estar vivint en una colònia de refugiats tibetans anomenada ClemenTown a la ciutat de Dehrandun comprovant que, per sort, al món encara hi ha gent amb uns ideals fantàstics tot i que per desgràcia no són els que regeixen als nostres polítics..........ni a molts de nosaltres mateixos en la societat actual del “primer” món.

.............ah!, i ja us podem dir molt convençuts que, si no és fent un trekking per les muntanyes, si algun dia ens perdem no ens busqueu pas per la India!!









Xavi i Sandra