Hooola a tots!!!! Hem estat uns quants dies off-line però ja tornem a estar aquí una altra vegada!!!! Uuuuffff!!! hi ha moltes coses que explicar......... Tal i com os va avançar la Sandra, vam anar a fer un trekking recorrent part del Camino Inca fins al Machu Pichu, es a dir els camins que recorrien els Chaskys (eren els missatgers Incas) per portar les notícies des de qualsevol lloc de l’imperi Inca fins al Machu Pichu. Han set 4 dies en que la veritat es que les vistes han set espectaculars, tot i que pel nostre gust era massa turístic i massa light (hauríem preferit no trobar a tants turistes i haver caminat una mica més; les etapes de 7- 8 hores teòriques de caminata, nosaltres les fèiem en 3–4 hores, jajajajaja!!!!. Arribàvem els primers als punts d’acampada i ens quedava toooota la tarda lliure. Al final, però, va valer la pena i l’arribada al Machu PIchu va ser “espectacular”.....
Desprès d’això vam anar cap a Iquitos que és una ciutat enclavada en plena selva amazònica, i el canvi de paisatge, de clima i de tipologia de ciutat ens va sobtar molt; era com si haguéssim canviat de país. Des d’Iquitos ens vam embarcar en un vaixell que remunta l’Amazones fins a Yurimaguas; van ser tres dies “vivint” en una hamaca en la coberta del vaixell. Són uns vaixells amb tres cobertes, la inferior destinada a “mercaderia general” (vaques, tocinos, peix, fruites, begudes, mobles, vehicles, .......) i les dos superiors són dos superfícies diàfanes amb uns ferros enganxats al sostre des de on els passatgers hem de penjar la nostra hamaca. Durant la travessia, les activitats a fer eren: esperar l’hora del ranxo per jalar, dormir a l’hamaca, conversar amb la resta de passatgers i sobretot gaudir del paisatge; imagineu-vos les riberes completament selvàtiques, una posta de sol enmig de la selva amazònica navegant per l’Amazones..........i les parades a diferents poblats on els seus habitants pujaven per oferir tot tipus de fruites i menjars de la selva. Un cop acabat el “creuer del amor”........jajajaja!!!, vam tornar a enfilar cap a la costa peruana, fins a Màncora (17 hores en un bus destartalat i per unes carreteres de “malamuerte”, amb uns xofers que semblen kamikaces) , que es la població amb una de les millors platges de Perú, però que sincerament era una platja que a nosaltres no ens va semblar res del altre món........ visca el litoral català!!! I des d’aquí; sorpresa!!!!!: CANVI DE RUTA AGAIN!!!!!. No marxem cap a Xile; ens hem dirigit cap a Equador (de fet estem escrivint aquest comentari fent un caputxino a Cuenca).........i des d’aquí anirem cap a Bolivia!!!!; però de tot lo que farem ja os anirem mantenint informats!!!!. Bé, us deixem ja perquè em d’anar a descansar que demà ens en anem a fer un trekking a més de 4000 msnm, pel PN de Cajas............. Adeeeeeeuuu!!!!!!
Xavi i Sandra
Ecuador, un país molt recomanable per tot aquell que li agradi l'aventura i la naturalesa.
