diumenge, 31 d’octubre de 2010

......JA TORNEM!!!!

.......doncs sí, si algú de vosaltres llegeix el blog avui mateix i si es que no és molt matiner, ja ho farà mentre estem volant cap a casa.

Feia alguns dies que ens preguntavem: -com acabarem el blog?-, -com será el comentari final?-.............

Ara ja ho sabem. És un agraïment a tots els que ens heu seguit des de casa i ens heu fet sentir més propers amb els vostres comentaris.
I practicament res més, perque tornem depresa i correns i sense temps de res, perque ahir la "yaya" de la Sandra va morir.........i tornem per estar amb la family.

Ens quedarà pendent el sudest asiàtic per l'altre "dosmil i pico"............

Adeeeeu!!!

dilluns, 4 d’octubre de 2010

LA SEGONA IMPRESSIÓ TAMBÉ CONTA..............INDIA

Hola!!!

Fa uns dies que estem per Tailàndia on hem acabat d'amanir l’últim comentari de la India:

A nivell humà les grans ciutats sempre son molt mes dures que les poblacions mes petites o si mes no més turístiques…….. amb el tren ens vam anar allunyant de Delhi i poc a poc vam anant deixant enrere les muntanyes de basura, encara que malauradament mai del tot, i desgraciadament el que tampoc vam deixar de veure va ser gent vivint, bé, es mes correcte dir malvivint al carrer, a les estacions de tren o sota un pont.............Si, aquesta es la realitat d’un dels països emergents que econòmicament està creixent a pas de gegant però que a nivell social i humà no fa ni passes de formiga!!

La nostra primera parada va ser Agra. Aquí vam estar de sort!!! vam estrenar hostel!!!! Per ser el primers clients ens van preparar dolcets típics de benvinguda, esmorzars típics del nord, del sud......... una atenció superpersonalitzada........... tot un luxe!!
Agra és on es troba el Taj Mahal, una de les set meravelles del món (la nostra cinquena del viatge). Per evitar la calor, l‘aglomeració de turistes i veure un Taj amb una llum especial diuen que la millor hora es quan surt el sol, i us podem dir que surt molt i molt aviat!!!! sobretot quan has arribat tard i cansat d’una jornada de tren el dia anterior..........jajajajaja!!Però val la pena la matinada! És una obra mestra feta a mà!!! No sabem si és perquè es un dels pocs llocs de la India que hem visitat, que no hi ha gent per tot arreu, soroll continuo, escombraries o vaques voltant pel carrer......... però aquest edifici de marbre blanc ens va inspirar calma i tranquil•litat.



Continuant la ruta del triangle d’or (Delhi, Agra i Jaipur) vam arribar a la ciutat rosada, Jaipur. Li diuen així perquè en un moment de la historia van pintar tots els edificis de color de rosa. Actualment a la ciutat emmurallada, es a dir a l’antiga, encara li queda el color rosat, però la veritat es que els edificis estan molt mal conservats. El que més ens va sorprendre d’aquesta ciutat o d’aquesta regió del Rajasthan és que no està tan extremadament bruta com les demés. I la veritat es que vam agrair no estar contínuament envoltats de basura !!!

De Jaipur vam marxar cap a Varanasi, i a l’un demà de la nostra arribada, amb la sortida del sol, vam anar al riu Ganges a veure des d´una barqueta com els hindús fan el ritual del bany matinal; encenen espelmes, cremen incens, fan ofrena de flors i incineren als seus morts al marge del riu. Des d’un punt de vista gens espiritual però molt realista, aquesta pràctica no és molt higiènica que diem.......... on els uns es banyen o es renten les dents.......... els altres, uns metres més enllà i en el millors dels casos, tiren les cendres dels morts o, en el pitjor d’aquests, llencen directament els cossos sense vida de leprosos, embarassades, ofegats al riu o mossegats per una Cobra...... (en aquests casos, no cremen al difunt perquè consideren que el cos ja està purificat). També et pots trobar que un nen està fent “caca” en un dels ghats (escales on s’accedeix al riu) i aigües-avall, la gent està fen el seu el bany “purificador”!!!. Higiènic, higiènic......... no és, no??

Dilluns, 5 d’octubre.
.......doncs demà ja marxem cap a Tailandia; i finalment i desprès d’haver canviat de decisió unes 10 vegades en dos dies i que ja teníem fet un dia de viatge cap allí, hem decidit no anar als himalaies perquè per arribar a la zona de trekking necessitàvem uns 3 ó 4 dies de bus (tot i que “nomès” estavem a uns 400 km però les carreteres per aquí són pistes de muntanya!!) i uns 2, 3 ó 4 dies més per aclimatar-nos a l’alçada, més 5 dies del trekk, vol dir que a mitats d’octubre hauríem estat gairebé a 5000 m. d’alçada. I per aquestes latituds i altituds, el marge raonable perquè comencin a caure les primeres neus que deixen la zona aïllada durant 8 mesos a l’any, és cap a la tercera setmana d’octubre o finals de mes..........
O sigui que vam dir: “hasta aquí hemos llegado!!”, i vam anotar aquest trekking a la nostra llibreta de coses que ens han quedat pendents durant aquests mesos de viatge i que, si podem, farem algun dia.................

Durant aquest impàs de “.....anem o no anem.....”, vam estar vivint en una colònia de refugiats tibetans anomenada ClemenTown a la ciutat de Dehrandun comprovant que, per sort, al món encara hi ha gent amb uns ideals fantàstics tot i que per desgràcia no són els que regeixen als nostres polítics..........ni a molts de nosaltres mateixos en la societat actual del “primer” món.

.............ah!, i ja us podem dir molt convençuts que, si no és fent un trekking per les muntanyes, si algun dia ens perdem no ens busqueu pas per la India!!









Xavi i Sandra

dimarts, 28 de setembre de 2010

INDIA........... LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES LA QUE CONTA?

Hoooola gent!!!, ja os escrivim des de la India......., tot i que de moment les coses ens estan sortint una mica tortes. O no!. Ara os expliquem:

Inicialment els plans que vam fer, desprès d’arribar a Delhi i intercanviar experiències amb altres viatgers, eren anar cap al nord a la zona del Spti Valley (al nordest de Manali), que és una vall situada en els Himalaies indis, a la frontera amb el Tibet i estar allí fent un trekking circular a uns 4.700 mts d’alçada; ja teníem ganes de fer una mica de natura i d’esport desprès de l’empatxada de xinos que havíem tingut.......jajajaja!!!

Vam estar 2 ó 3 dies planificant les “etapes” de l’aclimatació a l’alçada que inevitablement teníem que fer (desgraciadament ja hem perdut tot el que havíem aconsseguit a sudamèrica!!!) i del trekking que volíem fer.
La cosa pintava fantàstica i ja teníem un mono de muntanya i de moviment i d’exercici i de cremar adrenalina que no ens el trèiem de sobre.......però vam tenir que esperar un parell de dies més abans d’iniciar la nostra “expedició” perquè no va acabar de quadrar el nostre plannig amb el d’un noi indi amb el que ens havíem de trobar a Delhi per anar junts a Dherandun per tal de conviure uns dies amb una família indú.
ggrrrrrr......estavem que ens pujavem per les parets de tanta inactivitat!!!!!

I per fi va arribar el dia en el que havíem de marxar cap al nord. I justament aquell mateix dia ens enterem que el dia abans havia hagut unes pluges bestials per aquella zona, amb la carretera que nosaltres teníem que passar tallada, més de 200 pobles inundats i les preses al màxim de la seva capacitat i en estat d’alerta per un possible trencament!!!!!!!!!

La nostra primera reacció va ser de frustració i de: –“merda!, quina mala sort que hem tingut. Ara haurem d’esperar encara uns dies més!!!”-

Unes hores més tard ja vam ser conscients de que realment havíem set molt afortunats perquè la magnitud dels desastres originats per les pluges eren realment esfereïdors i no ens va quedar més remei que replantejar la nostra ruta per la India a la espera de poder anar cap al nord si la meteorologia millorava (a data d’avui, 3 dies desprès de l’inici de les pluges, la situació encara és pitjor amb lo que pràcticament em descartat poder fer-lo. Haurem de tornar un altre any!!!..........jajajaja!!!)
(quan vam estar a Cuba, davant d’una situació que per nosaltres era aparentment negativa, una senyora ens va dir: “.... a veces, lo que sucede conviene.....”; quina raó que tenia!!!)


I per tant, en aquests moments els nostres plans són anar a Agra a visitar la cinquena meravella del món al nostre viatge, a Jaipur o també anomenada ciutat rosa pels seus colors i a Varanassi; la ciutat dels morts.

A dia d’avui (demà ja marxem cap a Jaipur) ja os podem dir que la nostra primera impressió de la India que estem veien no es gens gratificant.
Ja sabíem que ens ho trobaríem però veníem amb la incògnita de la magnitud real de la situació i de l’impacte que ens podia causar.

Ara que ja ho em vist os podem dir que per nosaltres això no té cap mena de sentit.......:

Realment i literalment, hi ha molta gent que viu a les basures!!!!!. No us ho podeu imaginar!!!; a sobre de muntanyes de basura totalment putrefacta i en estat de descomposició, tant orgànica (restes de menjar putrefactes i defecacions animals i humanes) com inorgànica (plàstics, envasos......), juguen els nens, mengen les persones............
No es que tot estigui brut; es que és un autèntic abocador!!!!!!

Hem vist molta gent vivint en unes condicions infinitament pitjor que qualsevol animal del primer mon. Sí, fins i tot molt pitjor que els gossos vagabunds que volten per qualsevol ciutat del primer mon. Aquí, qualsevol contenidor d’escombreries del primer mon seria un veritable luxe per aquestes persones. Lamentable, molt lamentable!!!!, i difícil d’assimilar quan veus que hi ha gent que l’únic que poden fer es vagabundejar tot el dia i cada dia per buscar alguna cosa per menjar entre les escombreries; en competència directa amb els gossos i les rates...............

Hi ha gent que diu que a la India s’ha de buscar l’espiritualitat de les persones, però no sé si és espiritualitat o, resignació, derrota i frustració el que aquestes persones emanen i reflexen al seu rostre.............

Sí, sí, i ja sabem que aquesta no és la única India que existeix, ja sabem que existeix la India turística i que el sud es molt diferent i la zona nord també,.......... però aquesta també és una de les lamentables realitats que existeixen.


Bé, tal i com vagin passant els dies ja os explicarem com evolucionem però de moment aquesta es la nostra primera impressió..............



Sandra i Xavi

dimarts, 14 de setembre de 2010

LA XINA MANDARINA.......NO MOLA!!!

Eo gent!, ja estem aquí un altre cop..............

Bé, com algun de vosaltres ja sap, no es que haguem estat amagats durant un mes i mig ni que haguem decidit no penjar cap més foto ni cap més comentari al blog...........simplement es que hem estat per la Xina!!!!!.
I potser direu: -i que?-
-doncs nosaltres tampoc ho sabíem abans d’arribar, però resulta que a la Xina nomes et pots connectar a un número limitat de pàgines web-
Fins i tot una noia xinesa amb la que vam estar compartint habitació una nit ens va dir que també es controlen els correus electrònics!!!!
A més a més els programes de TV que suposadament són en directe, realment NO ho són!!!!. Porten un desfasament d’un parell de minuts per si es digués o es produís algun aconteixement que al govern xinés no li interesses que es veguès a la Xina, doncs ho tallarien immediatament................... MOLT LAMENTABLE!!!; com qualsevol altra forma de coartar les llibertats individuals de les persones!!!.

Nosaltres vam arribar d’Australia a Hong Kong, i l’impacte és realment BRUTAL (més avall os expliquem perqué) i un cop vam obtenir el “permís” per entrar a la Xina vam iniciar el nostre recorregut que tot seguit os expliquem:

(el seguent comentari el vaig escriure el 17 d'agost des de l’autobus nocturn que ens va portar des de Hong Kong fins a la nostra primera parada a la Xina; Xiamen i Gulanyu, sense saber que des de la Xina no ens podriam connectar!!)

HONG KONG!!!!……però encara no estem a la Xina!?!¿¡?
Nihao!
Hoooola a tots!!!!.............com va l’estiu?, molta calor?, i les vacances?.....

Nosaltres, amb aquesta mala costum que ja hem agafat darrerament, ja em tornat a canviar de país,....i de cultura,.......i de clima,......i d’hemisferi.............ja estem a Hong Kong!!!!

Potser semblarà que sempre diem el mateix, però es que contínuament són uns canvis brutals de tot, i la veritat es que cada cop els assimilem millor i ens consta menys adaptar-nos. Quan fem la segona volta al món ja estarem del tot acostumats..........jajajaja!!!

Fa 4 dies estàvem a Austràlia, un país amb una densitat de població molt baixa (25 milions d’habitants en tot un país enorme); pots estar quilòmetres i quilòmetres conduint sense trobar cap població ni cap esser humà, i quan trobes alguna població totes les cases estan separadíssimes l’una de l’altra.........ah!, i evidentment són unifamiliars i d’una sola planta. No hi ha aglomeracions de gent, ni cues, ni embussos de tràfic...........

I de repent arribem a Hong Kong, amb una densitat de població de 130.000 hab/km2!!!!!..........sí sí, no se m’ha colat cap zero de més. Tota Lleida embotida en un km2!!!!!!. Os ho podeu arribar a imaginar!!!!. És la ciutat del món amb més gratacels (té el record Guines); moltíssims més que Nova York!!!!!.
Les estacions de metro no són grans..........són immenssississimes, els centres comercials són com ciutats dintre de la pròpia ciutat; has de passejar per Hong Kong Island sense poder anar directament a nivell de l’asfalt pels carrers perquè està “reservat” al transit rodat; t’has de moure per un laberint de passos i de “carrers” a diferentes alçades i vas “saltant” de centre comercial en centre comercial i de gratacels en gratacels pels passos aeris o subterranis que ho comuniquen tot pel seu interior!!!!!.
I es que aquí l’espai físic és una limitació amb la que han de lluitar de manera molt enginyosa; no hi ha ni un mil•límetre quadrat desaprofitat!!!


Respecte al menjar; les seves “xuxeries” i els seus “fruits secs” sí sí, lo (que ens fotem quan anem al cine: els pistatxos, les pipes, els cacahuests, els conguitos, etc) són musclos secs, llangardaixos secs, calamars secs, ranes seques, algues seques, bolets secs, potes de pollastre com a bullides.....i infinitat de coses que no sabem identificar el que són i que pràcticament no hi ha manera de saber-ho, perquè...............molt poca gent parla anglès!!!!!!

........i tal i com us deia al començament; encara no hem arribat a la Xina!!!!!.

No no, Hong Kong és una cosa rara. Jo no ho sabia abans de començar el viatge, però tot i formar part de la Xina, Hong Kong funciona com un país totalment independent, amb les seves pròpies fronteres i duanes (per entrar a Hong Kong no et demanen cap tipus de document, però per entrar a la Xina continental has d’aconseguir un visat omplint uns formularis d’aquells estúpids on et pregunten el nom del teu pare, quines intencions tens al visitar la Xina, ón aniràs, volen una foto teva, etc, etc, etc). Hong Kong és un país totalment “obert” al món occidental capitalista, col.lonia anglesa fins fa 4 dies i amb uns costums i comportament pràcticament europeus, osigui que això encara és “bastant” paregut a Europa.

Imagineu-vos el que ens trobarem a partir d’ara !!! (avui ja estem viatjant cap a Xiamen, que serà la nostra primera parada a la Xina)..............on qualsevol ciutat de les que ni surten als mapes tenen entre 4 i 5 milions d’habitants, les ciutats “petites” tenen 12-18 milions, i les “normals” 30 !!!!!.........jajajaja!!!!; que os sembla?

Bé, en pic haguem patit-disfrutat-experimentat-superat el primer contacte amb la Xina profunda os ho expliquem............

Zaijian!!!!


(el seguent comentari l'hem escrit un cop em retornat a Hong Kong desprès del nostre viatge per la Xina continental)
XINA

Com ja haureu vist, no tenim el bloc actualitzat des de fa dies, i tampoc donem senyals de vida des de fa temps perquè a la Xina no hi ha accés lliure a internet; nomes es pot accedir a un número molt limitat de pàgines, i l’ús que en fas ens han dit que està totalment controlat.
De fet, abans d’entrar al país ja t’estan controlant perquè has de demanar un permís omplint uns formularis i adjuntant fotos teves dient els llocs on vols anar. Aquest permís tarden uns 5 dies a donar-lo, i depèn de qui siguis o depèn on diguis que vols anar doncs no te’l donen, i no pots entrar al país. Ah!, també t’adverteixen que si en algun moment de la teva estada en el país anessis a algun lloc que no has informat prèviament podries tenir problemes..........



De la Xina, os avançarem que és el país que menys ens està agradant; i os explicaré perquè:
Abans d’arribar aquí teníem el concepte d’un país tradicional, amb una cultura mil•lenària totalment diferent a la nostra, poblets tradicionals amb arquitectura oriental (tal i com surt a les pel•lícules) i la típica imatge de pontets de pedra i xinitos amb el barret de palla cultivant els camps d’arròs............
Doncs bé, tot això ja no existeix!!!!!. Tot és artificial i encarat al turisme i amb un creixement econòmic brutal en un sistema de capitalisme molt accelerat.
Vam tenir la sort d’estar uns dies vivint en casa d’una familia xinesa, i dos dies més vam estar compartint habitació amb una noia xinesa, i tots ens van dir el mateix: “la Xina, ja fà 4,5 ó 6 anys que ja no és la Xina!!”.

Penseu que és un país amb mil tres cents milions d’habitants (sí sí, 1.300 milions; un de cada cinc habitants del planeta esta a la Xina!!!). Els “poblets rurals” tenen 800.000 habitants !!!!!. Per tot arreu on estiguis o vagis trobes autèntiques marabuntes de xinos que van sempre amogollonats i obrint-se pas els uns dels altres a cops d’espenta, perquè realment no hi caben!!!!. I per ells es lo més normal del món; peguen espentes, s’arrollen els uns als altres, s’agolpen a les entrades dels llocs (estacions de tren, metro, bus, restaurants, botigues, etc), no respecten les cues; bé realment es que no saben fer cues!!!; van tots com una estampida!!!. A les ciutats es veuen restaurants amb capacitat per a mils de persones!!!.

El “paisatge físic visual” actual de la Xina, és el d’un país amb un funcionament capitalista super ferotge i ultra-modern amb ciutats i edificis supernous i en continu creixement!!!!. Vagis on vagis estan construïnt gratacels i infraestructures viàries faraòniques (ponts immensos per travessar rius o valls, noves línies de trens d’alta velocitat, noves autopistes, etc) osigui lo contrari de lo que teòricament hauria de ser; un país tradicional i comunista.
A nivell urbanistic, ens van dir que els darrers 6-8 anys ha crescut i està encara creixent a un ritme i en un volum que realment, NO US EL PODEU IMAGINAR!!!!. S’ha de veure per fer-te una lleugera idea.

Lo pitjor de tot es que tota la “arquitectura” tradicional xinesa (el Hutong) l’han derribat per poder construir les mega-citutats. És molt trist, però ja nomès queden zones en alguna ciutat o pobles tradicionals totalment restarurats i encarats a que els puguin visitar els turístes, tipus Port-Aventura!!!.

Aquí tot és tecnologia punta, modernitat i infraestructures úniques en el món..........................i el problema és que tot això no existia fa 10 anys; llavors encara era un país rural i tradicional.................i per tant des d’un punt de vista social i humà , aquesta gent encara no han tingut temps d’evolucionar i adaptar-se al seu nou entorn físic, i encara tenen els costums i els hàbits rurals de poble (salvant les distàcies, però es la mateixa imatge de les pel•lícules del Paco Martinez Soria quan anava del poble a la ciutat amb les gallines al cistell!!).
Són bruts; ho tiren absolutament tot al terra (bosses, papers, envasos, buritlles, menjar, etc), encara que la veritat es que tot està molt net perquè hi ha autèntiques legions de gent netejant continuament. Encara no han arribat a la fase de aprendre que és molt millor no embrutar que netejar.
Són maleducats (almenys des del punt de vista occidental); estan tot el dia escupin al terra i es fan rots en públic (estiguin on estiguin).................jajajaja!!!!. Però clar, ells no tenen la culpa!!; tota aquesta gent “ahir” eren camperols que vivien en zones rurals cultivant arròs i avui viuen en grans ciutats i treballen en les grans fàbriques. Ningú els ha preparat per aquests grans canvis en tan poc temps i ells no han tingut encara temps d’adaptar-se.


Tot això combinat amb el règim polític autoritari fà que, per mi, la Xina actual sigui un país “infumable”. Poc abans d’iniciar el nostre viatge vam anar a una conferència de la Rosa Maria Calaf, que va ser molts anys corresponsal a la Xina, i va dir que realment ningú sap que passarà realment a la Xina degut a aquests canvis tan grans en un període tan curt de temps, i que a nivell mundial tot hom està força preocupat per la repercussió que pot tenir.

Ja sabem tots que, per desgràcia, en aquest món lo que més interessa a tot hom són els diners, i en aquests moments a “tot hom” li interessa aquest creixement brutal però desproporcionat que està tenint la Xina perquè és un potencial de consum extraordinari, osigui que molt me temo que això no nomes no pararà sino que cada cop serà més ràpid.

Els tres o quatre dies que vam estar vivint en casa d’aquesta família xinèsa, quan els hi vam dir que com podia ser que pel carrer nomes hi hagués botigues de super moda a preus desorbitats i veguessis passar un munt de Porsches, Mercedes, BMW i Ferraris, ens va fer una reflexió bestial: “no us despisteu; això que esteu veient nomes representa al 5% dels xinesos que actualment tenen capacitat de consumir, el que passa es que un 5% de 1300 milions són 70 milions!!!!!!!”

Actualment nomes poden “consumir” aquest 5% dels xinesos, osigui que imagineu-vos el que serà quan aquest percentatge s’incrementi i tots puguin comprar Coca-cola, mòbils, cotxes, aires acondicionats, roba, gelats, sabates, o veure vi o vullguin jugar a tennis o a paddle, etc, etc, etc..............................
Ens deia ,aquest home xinès que vam estar vivint a casa seva, que actualment qualsevol negoci a la Xina té unes perspectives d’èxit bestials perquè els consumidors potencials són molts milions; i cada vegada en seran més!!!.

Aaaaaaaara s’enten que quan l’Obama o qualsevol altre líder mundial ve a la Xina, ni se’n recorda de que en aquest país no es respecten els drets humans i es condemna a mort a la gent pels seus ideals, ..............i es baixa els pantalons perque l’únic que vol es tancar un bon acord comercial per poder vendre a la Xina els productes que es fabriquen en cada un d’aquests països, amb la excusa de que estan col•laborant amb el desenvolupament del país.........jajajaja!!!!............exactament lo mateix que fan amb els paísos sudamericans per on hem viatjat, i també igual que fan amb els paíssos africans!!!!!............no?...........jajajajajajajajaja!!!. Quanta hipocresia!!!. Com diu el refranero espanyol: “poderoso caballero es don dinero”


I nosaltres, des del punt de vista estrictament turístic hem fet un recorregut de gairebé 6.000 km passant per ciutats com Shanghai, Pekin, Xian i em estat a la que diuen que és la vuitena meravella del planeta; l’exèrcit dels guerrers de terracota de Xian, i per suposat, a una de les 7 meravelles del món; la gran muralla xina:
Des de Hong Kong vam anar direcció cap a Shanghai amb una parada de 3 dies a la petita illa de Gulanyu. Allí ja ens vam adonar que viatjar per la xina no seria fàcil: no trobaves llocs per dormir si no els havies reservat amb molta antelació, els bitllets de tren els havies de comprar 10 dies abans, i en una teòrica illa tranqui-la cada dia arribaven milers i milers de xinos en autèntiques marees humanes que ho invaien tot..............jajajaja!!.
Ah!, i a més a més també vam descobrir que trobar algú per parles una mica d’angles era com trobar una agulla en un paller!!!!. Has d’estar tot el dia com si juguessis al joc de les pel.lícules, osigui gesticulant i fent mímica perquè l’altra persona adivini el que vols...........jajajajaja!!!. I lo més bo és que realment no saps mai si t’han entès o no, perquè tu tampoc entens res del que et diuen!!!!. Penseu que ells no entenen el nostre alfabet, ni nosaltres el seu, osigui que ni tan sols amb les coses escrites en un paper et pots fer entendre!!!, i a més a més moltes de les gesticulacions que fem amb les mans (els números, el menjar, la gent, etc) a la xina tenen altres significats i ells ho fan gesticulant de manera diferent................

Des de Gulanyu vam anar cap a Shanghai, la que els xinesos diuen que és la ciutat de la xina del futur (la xina del present diuen que es Pekin, i Xian diuen que és la xina del passat).
Shanghai és una ciutat de més de 30 milions d’habitants i que per afegir encara més emoció a la cosa està tenint lloc la “Expo” del 2010.
No havíem vist mai una ciutat amb tanta gent!!!! Realment no hi cabíem pels carrers i la gent havia d’envair la calçada per poder avançar, amb lo que els cotxes i autobusos no es podien moure!!!!.........una bestiada!!!!


Des de Shanghai vam anar cap a Pekin, i tot i que també és un monstruo de ciutat, la sensació no és tan angoixant com la de Shanghai.
A Pekin vam anar a la Ciudad Prohibida, la plaça de Tiananmen i a la Gran muralla xina.
1.- La Ciutat Prohibida és una ciutat enmurallada dintre de Pekín i que va ser la “ciutat” en la que vivien els emperadors de les dinasties Quing i Ming, i on “el poble” tenia prohibida l’entrada. No va ser fins a fundació de la Republica Popular Xina i per tant la fí de les dinasties d’emperadors xinesos que es va poder entrar.
2.- La plaça Tiananmen és una extensió bestial de ciment en mig de Pekin, tot i que ens la imaginàvem molt més gran que la sensació real que vam tenir, perquè té una sèrie d’edificacions al seu centre que trenca una mica la sensació de grandària. Allí també es troba el monument a la bandera, que dintre de la fantasmada i continua demostració de força que fa el govern xinès amb la presència continua i per tot arreu de l’exèrcit, està contínuament custodiada i “controlada” per un munt de soldats.
3.- La Gran muralla xina: la quarta de les set meravelles del món que visitem en el nostre viatge, i realment no ens va defraudar. La veritat es que és BESTIAL, des d’un punt de vista de les dimensions (20.000 km de llarg, uns 9 m d’alçada i uns 5 d’ample) i de la capacitat de planificació i feina d’execució. Aquí la teniu en aquest vídeo, però es impossible fer-se una idea de que és la muralla xina quan la tens davant dels teus morros, i veus lo gran que és quan estàs a sobre, i veus que es perd en l’horitzó desprès de remuntar muntanyes, muntanyes i més muntanyes...............



Des de Pekin vam tirar cap a Wutaishan, que es un petit poble (uns 600.000 habitants........jajaja!) en una vall i amb un munt de temples budistes repartits per tota aquesta vall i per les muntanyes que la rodegen. És una zona de peregrinatge de monjos budistes. Allí vam “fer” una mica de natura i algun trekking fins algun dels monestirs de les muntanyes.
Home!, la veritat es que va ser interessant la sensació de veure als monjos amb uns mòbils de quasi última generació i als temples funcionant com verdaderes empreses privades amb una jerarquia clarament marcada on hi ha els dropos que viuen sense fotre res i els “penjats” que els hi han menjat el coco i treballen per ells a canvi de res!!!............


Des de Wutaishan van tirar cap a la ciutat murallada més antiga de tota la Xina, Pingyao, on esperàvem per fi trobar alguna cosa tradicional xinesa, però va tornar a ser una ciutat-espectacle com Port Aventura amb tot de paradetes de souvenirs turístics!!!


Des d’aquí vam anar fins a Xian en un tren en el que l’aglomeració de gent que hi havia als vagons era angoixant; anàvem més apretats que quan els porcs viatgen als camions cap a l’escorxador!!!!
A Xian vam anar a veure l’exèrcit dels guerrers de terracota...............espectacular!!!!. Un exèrcit real de més de 6.000 guerrers a tamany natural i tots diferents l’un de l’altre, amb els caballs, les carroces, els arquers, etc, etc, etc. Digne de veure!!!

Vista la muralla xina i vist l’exèrcit dels guerrers de terracota, sembla ser que això de fer les coses a lo bèstia ja era habitual a la xina fa uns quants segles...............jajajaja!!!.



Des de Xian vam anar cap a Chongqing on ens vam embarcar en un vaixell ple de xinos per recórrer el riu Yangtzé al seu pas per les “tree big gorges” fins arribar a la Gran presa de les tres gargantes a Yichang.
Un recorregut de tres dies molt divertit!!!!........fins i tot vam comentar amb la Sandra que si algú ens veies en aquell moment des del Google-earth, en una barca al mig del Yangtzé, rodejats de xinos, sense entendre res de res de el que ens deien i a nostra bola, hauria dit: “que foten aquest parell de penjats aquí al mig”!!!
Respecte al Yangtzé, dons és un riu espectacularment gran on no paren de navegar vaixells enormes (granelers, de contenidors, de passatgers.......), i de la Gran presa de les tres gargantes, doncs la veritat es que no ens va impressionar; potser perquè ens la imaginàvem més gran i potser també perquè un cop feta no dona la mateixa imatge de grandiositat que mentre l’estaven fent (jo vaig veure un parell de reportatges de la seva construcció i em van impressionar molt!).

En pic vam desembarcar vam enfilar cap al nostre últim destí abans de retornar a Hong Kong per volar cap a Delhi; Yangshuó, que ens van dir que era un petit poblet molt tranquil, per relaxar-se, gaudir de la natura, passejar pels camps cultivats d’arròs a la vora del riu................jajajajajajajajajajaja!!!!!!!!!!. Allò era com cent vegades Salou el 15 d’agost!!!!!. Un indret totalment encarat al turista i evidentment ple a tope de xinos.............


Ara ja estem a Delhi; fa dos dies que em arribat però entre el jet lag, la nit que vam passar sense dormir i la cura de desintoxicació que em de fer d’estar continuament rodejats de multituds de xinos per tot arreu, encara no hem sortit del hostel!!!.

Estem agafant forces per encarar la India, que per lo poc que em vist, patirem les gairebé les mateixes multituds humanes que a la xina, però en ciutats velles, pulverulentes, on els edificis són barraques a punt de caure i la basura i la merda s’acumula per tot arreu................però fins i tot així creiem que pinta molt bé perquè és un país on altres viatgers ens han dit que es pot disfrutar molt de la natura i de la gent................

Bé, en pic ho haguem viscut ja us ho explicarem...............

Adeeeeeeeeuuuuu!!!!!!!



Xavi

dimarts, 10 d’agost de 2010

DEL ARRECIFE DE CORAL AL DESERT

………..ja està feta!!!; ja vam fer la immersió a la gran barrera de corall!!!!, i tot i que les condicions climàtiques i la visibilitat no eren òptimes, va ser un espectable visual inoblidable; coralls, peixos de mil formes i colors, tortugues......

Des de Cairns ja vam abandonar la costa i vam enfilar cap a l’Outback (desert) australià, fins a Alice Springs, ciutat al mig del “no res”………..rodejada per quilòmetres i quilòmetres de desert roig.

Des d’Alice Springs vam anar a visitar el Kings Canyon, els Olgas i l’Uluru:

- The rock (l’Uluru) és la pedra sagrada dels aborígens; que per cert, els pocs que queden els tenen “tancats” en una reserva del desert, tot i que en vam veure alguns vagant i totalment desubicats, desorientats, com a perduts pels parcs d’Alice Springs. És una enorme pedrota en mig del desert!!!!, i com podeu veure al vídeo, tot i que l’ascens és una mica dur i perillós (gairebé 80 persones han mort intentant pujar), val la pena pujar-hi perque les vistes del desert des del cim són impressionants:



Al desert no solament existeix “la pedra sagrada”, també hi ha el Kings Canyon i els Olgas, que són unes formacions rocoses que els aborígens també tenen com a sagrades; és on porten als difunts perquè els vents s’emportin els seus esperits.
Segurament també recordarem per sempre les vistes del cel i dels estels durant les nits que vam dormir al ras fent vivac al desert.......no haviam vist mai tants estels junts!!!!!

I des del desert australià, la nostra propera parada és Hong Kong, com a via d’entrada cap a la immensa Xina..............

Fins aviaaaaat!!!!!!


dimecres, 28 de juliol de 2010

HELLO FROM AUSTRALIA!

Ei!, que ja estem al país dels cangurs, .................tot i que encara no em vist cap.

Varem arribar a Sydney i en lloc de “vini, vidi, vinci” nosaltres casi varem fer “vini, vidi.........i casi me quedi”............és una ciutat que ens va encantar; té tots els avantatges d’una ciutat gran i els d’una petita!!!!. I com pot ser això?...........doncs perquè tot i ser una gran urbe, és molt nova (penseu que els europeus van arribar aquí fa menys de 200 anys, i que les esglésies de 150 anys, per ells ja són monuments històrics!!!!.......jajajaja!!!) i per tant dissenyada de manera molt espaiosa i moderna; no hi ha casc antic amb carrers estrets ni cases velles, i com és una ciutat molt horitzontal la densitat de vehicles és baixa i per tant no es produeixen embussos.

La veritat es que el estar passejant pels llocs que tantes vegades em vist a les pel•lícules, l’Opera House, el pont de la badia de Sydney, escenaris de pel•lícules famoses (la darrera pel•lícula de Superman es va filmar als carrers de Sydney!!!), etc, fa que sentis alguna cosa familiar en tot lo que estàs veien.
La nostra intenció inicial era estar 3 ó 4 dies, perquè ja sabeu que nosaltres som més salvatges que urbanites, però finalment vam estar més perquè es una de les ciutats que ens ha atrapat. La veritat es que en mig de la ciutat també pots viure espais naturals molt impressionants com per exemple el famós jardí de la badia de Sydney. Perquè os feu una idea de com aquesta gent viu la natura, als enormes espais naturals que ofereix pots trobar escrit lo següent: “Si us plau, trepitja la gespa, toca les plantes, alimenta als animals....i abraça als arbres!!!”, que us sembla?; aquesta mentalitat a Europa és inconcebible.

Una altra de les realitats d’Austràlia són els backpackers (motxileros) que venen a viatjar, a treballar, a aprendre anglès. Els hostels (allotjament de motxileros) estan plens de gent de tot el món que venen a passar temporades per aquí. Però lo que no tenim tan clar es quin percentatge d’aquests realment estan viatjant, treballant i aprenent anglès,........ i quin percentatge s’estan fotent la vida padre amb els quartos dels seus pares, tirat tot el dia pel hostel i de juerga totes les nits.

Ara estem a Cairns, ciutat situada a la costa est i la base des de on es fan les immersions a la gran barrera de corall australiana. De moment el temps no és bo a alta mar i no em pogut fer encara la nostra immersió!!!!.......però ja caurà, ja!!!!; i ja us ho explicarem!!!.

I des d’aquí tenim intenció d’enfilar cap al centre d’Austràlia fins a Alice Springs, que serveix com a punt de sortida cap al desert, per visitar on es troben els pocs aborígens que queden, l’Uluru (la pedra sagrada), la fauna autòctona.........i no sabem que més ens trobarem!!!!.

Sandra i Xavi

dimarts, 20 de juliol de 2010

NOVA ZELANDing

Ja fa uns dies que estem per Austràlia però encara tenim molt present la segona etapa de Nova Zelanda. De fet, aquesta fase la vam poder gaudir molt més gracies al bon temps que ens va fer (penseu que a l’hemisferi sud, ara és ple hivern!!!).

En pic vam arribar va ser un contrast bestial amb tot lo que haviam vist fins llavors a sudamèrica; i es que quan vam arribar a Auckland ens vam trobar amb tot lo contrari de lo que haviam estat vivint durant sis mesos; una ciutat completament nova, moderna, neta, amb llums per tot arreu, aparadors fantàstics, centres comercials plens de gent,.............en contrast amb les ciutats velles, brutes, fosques, cotxes que cauen a troços, mercadets pel carrer amb totes les coses per terra...........
Vam estar 3 ó 4 dies i ja vam marxar a fer ruta pel païs........

L’illa del nord de Nova Zelanda, que es la que nosaltres vam recorrer, és com un aparador de paisatges, on pots veure: extensions enormes de terreny verge, volcans, magma en erupció, geysers, platges desèrtiques, acantilats, pastos, coves, poblets en mig del no res; en fi un regalet pels sentits.
Tot i això, degut al fred no vam poder fer tota la natura que ens haguès agradat; haurem de tornar una altra vegada!!!.......jajajaja!!!

Ens vam fer una ruta a la nostra mida i vam poder veure els raconets, parar-nos a les platges o poblets que mes ens cridaven l’atenció, gracies a la campervan que vam llogar i en la que vam viure durant casi 3 setmanes!! (fragoneta condicionada per dormir, menjar, cuinar..........però sense WC ni dutxa; que ens teniam que colar als lavabos dels McDonalds!!!!......jajajaja!!), la veritat es que la millor manera de conèixer aquest país, al teu ritme i sense preses.

La imatge general que ens emportem es positiva. Es un país molt verge, molt molt net (no hi ha absolutament res tirat al terra; mai!!!), la gent es molt amable, de vegades extremadament amables. Un dels records que segurament no sens oblidarà és el d’un matí quan esmorzàvem en una platja a la vora de la nostra furgo de hippies, i tots els que passaven pel nostre costat els hi semblava superbona idea que traguéssim les nostres cadires, que féssim un cafè i ens cuinéssim uns ous remenats, i pa amb tomata i oli d’oliva!! a la “seva” platja. El que no oblidarem d’aquest matí és quan una de les veïnes ens va treure unes galetes de xocolata que havia fet ella mateixa per que acompanyéssim el cafè!!!... Ells són uns ruteros de caravana i els encanta que la gent ho sigui.

I apart de paisatges i natura, són els reis dels esports raros i d’aventura: jumping, kaying, rafting, hiking,, biking, bunging, climbing, mcdonaling, boating, diving, pincking, sofing, skydiving, triskoling, thrilling, jetboating, swiming, karting, parasailing... etc, etc..... se tiren de tot arreu, es penjen d’un munt de coses rares, es posen dintre de coses extranyes.............això sí, a canvi d’una pasta gansa. I com segur que os imaginareu, nosaltres nomes vam “practicar” els que no costaven ni un duro!!!..........es lo que té viatjar com un hippie-pollòs!!!......jajajaja!!!

I ara..........Australia, que ja os podem anticipar que Sydney és una ciutat increïble i que ens està agradant molt............ja os explicarem..........

Xavi i Sandra