dimarts, 16 de març del 2010

BRASIL ??

Deu dies per Brasil i encara no hem vist ni una platja, no hem begut Caipirhina, cap festa amb ritme de Samba, res de futbol, l’Amazona ens queda a kilòmetres i kilòmetres…

Que hi ha més per Brasil?

De moment hem vist: Sao Paulo, una ciutat que no ens acabat d’agradar, l’hem trobat poc cuidada, que bruteja, i bé, tot allo que et pots trobar de cru d’una gran ciutat: gent dormint pels carrers, borratxos tirats per les cantonades, etc.
Després de la gran urbe ens vam traslladar cap a Ouro Preto, una ciutat-poble d’interior, muntanyós i amb molt encant, amb unes costes per carrers que no les havíem vist mai abans. Aquí vam aprofitar per fer excursions pels voltants, vam disfrutar encara i la calor d’unes bones vistes i passatges molt diversos.
La zona es una area de mines, de fet l’estat es diu Minas Gerais, nosaltres vam visitar una antiga mina d’or.
Tercera parada, Belo Horizonte, ciutat enorme a la qual ens vam estrenar amb el menjar a pes. A Brasil es molt típic anar de bufet, hi ha diferents tipus: el que et pesen el menjar i pagues segons al que estiguin els 100 gr., la “churrasqueria” que es un preu fix per endrapar tot el que puguis del bufet mentre també et van passant carns acabades de fer a la brasa i el bufet que nosaltres coneixem amb un preu fix: “come todo lo que puedas”.

El següent que ens espera es un parc nacional on es troba el pic més alt de Brasil i d’allà direcció cap a la costa, Río... i ja us anirem explicant que més trobem pel camí.

Durant aquest temps i gràcies al couchsurfing hem pogut conèixer gent molt interessant i diversa:
A Sao Paulo el Steven i la Patricia, ens van ajudar molt a muntar l’itinerari que farem per aquest país tan enorme.
Ouro Preto ens vam estar a casa de l’Antonio i els seus set companys de pis, uns estudiants d’arts diverses (museologia, restauració, música...). Es una casa, bé, una república com es diuen les cases d’estudiants a Brasil molt animada, sempre hi ha algú tocant algun instrument per la casa i la cuina plena de gent de “paliqueo” i bevent cervesa.
I a Belo Horizonte vam estar a casa del Leo, un noi jovenet, però amb mil histories de viatges, s’ha creuat mitja sud Amèrica fent autoestop ell sol.

I colorín colorado este cuento se ha acabado.


Xavi i Sandra

1 comentari:

RoGraJo ha dit...

Uau!

Cada dia em deixeu més al·lucinat amb les vostres aventures. No sabeu l'enveja que em doneu ...

Salutacions des de Lleida!