Aaara sí: Brasiiiil……♫paparaparaparapaaaa♪

Ja hem trobat el Brasil dels topics: platges fantàstiques plenes de culs i pits esculturals i de músculs bronzejant-se (Ipanema, Copacabana), platges a peu de la selva a illes paradisiaques, el cristo del Corcovado, el Pao de Açucar, las favelas de Rio, el futbol a Maracaná, el carnaval i la samba del Sambodromo, etc, etc, etc.
(Bé, almenys dels tòpics que nosaltres teníem al cap..........)

Aprofitem per escriure ara que estem “tirats” al aeroport esperant que surti el nostre vol cap a Lima, el viatge continua!

Doncs això, desprès de 3 setmanes finalment hem trobat el Brasil dels tòpics, i la veritat es que efectivament aquest Brasil existeix (al igual que existeix la Espanya del flamenco i de les corrides de toros) i és fantàstic, però també existeix un altre Brasil desconegut, al menys per nosaltres i fins ara, com es el Brasil pluriracial, el Brasil interior, el dels parcs naturals de muntanya, el de tardes fredes i plujoses i matins enboiratss..........

Aquests últims dies hem estat a Rio i a Ilha Grande, una illa fantàstica que és un oasi de pau i de tranquil•litat amb platges fantàstiques (aquí estan les dos millors platges de tot Brasil; la platja de Lopes Mendes i la de Dois Rios i les millors platges que nosaltres haviem vist mai) i per on no circulen vehicles!!!; sí sí, nomes hi ha el cotxe de la poli, bombers i ambulància...............

A Rio, la veritat es que tot i que és exactament tal i com l’hem vist per la tele, doncs val la pena passejar per les platges d’Ipanema, Copacabana, Leblon.............per veure que tal i com diuen els Carioques (la gent de Rio), allí és on es produeixen TOTS els esdeveniments de la ciutat. Tot gira al voltant d’aquestes llarguíiisimes platjes, que tal i com hem vist per la tele, estan plenes de cossos fantàstics (això sí, diuen que la majoria operats eh!!!) i de tot tipus de gent en perfecta barreja; guiris, motxileros, gays, hippies, pijos, gent gran, gent jove, pobres, rics, gent fent esport fanàticament i gent amb pinta de mai han fet ni mai en faran, etc, etc, etc..................

També vam visitar una favela!!!!!, sí sí, ja sabem que os estareu posant les mans al cap però evidentment ho vam fer de la ma d’una persona acceptada i respectada a la favela Rocinha (segons ens van dir és la més gran de Brasil). La veritat es que va ser una experiència increïble...........uuuffff!!!, impresiona molt veure aquell monstre des de dintre i lo que t’expliquen in situ, i pots veure amb els teus ulls. Un cop ets allí dintre pots percebre perfectament que una favela té les seves pròpies lleis, gerarquies, status i manera de funcionar, i que estàs completament “indefens” en aquell món. Realment es palpa que allí dintre no ets ningú i que ningú de fora podrà fer res per tu en cas de necessitat.................. Tot i que hi ha gent (ONGs amb projectes socials) que està treballant perquè això canviï. ..................una altra experiència que segur que tampoc oblidarem.

I aquests darrers 4 dies ja haureu vist que hem estat a Ilha Grande, on vam anar a fer una mica de panxing, però com ja sabeu com som; no hem parat en els 4 dies!!!!. Ens hem pegat unes pallisses de caminar per arribar a platges DE PEL.LICULA a les que nomès es pot arribar per terra, patejant més de mig dia (i l’altre mig per tornar), o amb vaixell. Nosaltres evidentment vam escollir la primera opció perquè és la que no costa diners; que ja sabeu que estem donant la volta al món però amb una ma al davant i l’altra al darrera, eh!!!.........jajajaja!!!. Bé, per això i perquè la satisfacció d’arribar a aquells indrets desprès del gran esforç creiem que encara és molt més gran i la impressió que crea a les nostres retines és més profunda.

També os deixem un recull de les fotos, tot i que ha set molt difícil triar quines eren les millors...........

I com ja hem dit al principi, ara cap a Perú, a visitar el Titicaca, a viatjar per l’amazones, a “patejar” el camino Inca des de Cuzco fins a Machu Pichu.................dons això, a seguir viatjant per continuar amb el nostre somni.......

Sandra i Xavi

HO HAVEU VIST???

BRASIL ??

Deu dies per Brasil i encara no hem vist ni una platja, no hem begut Caipirhina, cap festa amb ritme de Samba, res de futbol, l’Amazona ens queda a kilòmetres i kilòmetres…

Que hi ha més per Brasil?

De moment hem vist: Sao Paulo, una ciutat que no ens acabat d’agradar, l’hem trobat poc cuidada, que bruteja, i bé, tot allo que et pots trobar de cru d’una gran ciutat: gent dormint pels carrers, borratxos tirats per les cantonades, etc.
Després de la gran urbe ens vam traslladar cap a Ouro Preto, una ciutat-poble d’interior, muntanyós i amb molt encant, amb unes costes per carrers que no les havíem vist mai abans. Aquí vam aprofitar per fer excursions pels voltants, vam disfrutar encara i la calor d’unes bones vistes i passatges molt diversos.
La zona es una area de mines, de fet l’estat es diu Minas Gerais, nosaltres vam visitar una antiga mina d’or.
Tercera parada, Belo Horizonte, ciutat enorme a la qual ens vam estrenar amb el menjar a pes. A Brasil es molt típic anar de bufet, hi ha diferents tipus: el que et pesen el menjar i pagues segons al que estiguin els 100 gr., la “churrasqueria” que es un preu fix per endrapar tot el que puguis del bufet mentre també et van passant carns acabades de fer a la brasa i el bufet que nosaltres coneixem amb un preu fix: “come todo lo que puedas”.

El següent que ens espera es un parc nacional on es troba el pic més alt de Brasil i d’allà direcció cap a la costa, Río... i ja us anirem explicant que més trobem pel camí.

Durant aquest temps i gràcies al couchsurfing hem pogut conèixer gent molt interessant i diversa:
A Sao Paulo el Steven i la Patricia, ens van ajudar molt a muntar l’itinerari que farem per aquest país tan enorme.
Ouro Preto ens vam estar a casa de l’Antonio i els seus set companys de pis, uns estudiants d’arts diverses (museologia, restauració, música...). Es una casa, bé, una república com es diuen les cases d’estudiants a Brasil molt animada, sempre hi ha algú tocant algun instrument per la casa i la cuina plena de gent de “paliqueo” i bevent cervesa.
I a Belo Horizonte vam estar a casa del Leo, un noi jovenet, però amb mil histories de viatges, s’ha creuat mitja sud Amèrica fent autoestop ell sol.

I colorín colorado este cuento se ha acabado.


Xavi i Sandra

Acabem Mèxic i comencem Brasil.....contrastos!!!

Doncs sí, ja estem a Brasil. Fa dos dies que vam arribar a Sao Paulo i ara estem camí d’Ouro Preto (és una zona de gran bellesa natural i que és l'antiga vall de les mines d'or on portaven tots els esclaus africans).....
Ja portem tres països visitats i això ja ens permet establir comparacions entre ells i extreure conclussions........

Tal i com os vam dir en el comentari de Cuba, ens va semblar fatal la “presó política” que os vam descriure i en la que vivien aquesta gent, i la falta de llibertat i d’oportunitats que ofereix el comunisme. Però clar, que bonic era fer aquestes crítiques amb un punt de vista d’un europeu que ho te tot i sense tenir la perspectiva de lo que ens trobaríem més endavant........

A Cuba no vam trobar ni un sol nen treballant, ni pel carrer en hores de classe, ni amb una mirada trista. Anaven a la escola, jugaven, i podien ser feliços amb lo molt poc que tenien.
Tampoc vam veure ancians vivint al carrer ni mutilats tirats per les cantonades ni malalts sense poder anar al metge ni poder comprar medecines.
Ningú té res, (bé ningú tampoc; segons ens deien els Cubans, a les mansions dels descendents del Che i de la família del Fidel cada dia entren camions de ningú sap el qué) però tot hom té les necessitats bàsiques cobertes.

En canvi a Mèxic ens vam trobar nens que a partir dels 4, 5, 6 anys estant TOT el dia treballant molt durament (inclús per a un adult) per poder subsistir d’una manera molt indigna. No van al cole, no estudien, no juguen, no riuen........nomes treballen per subsistir en unes condicions indignes; i això és tot lo que faran durant tota la vida.
Desgraciadament, també hi ha ancians i mutilats vivint (sí sí, vivint!!!) al carrer.
Tota aquesta gent no tenen accés a una sanitat ni a una educació.........com ja os he dit, justet subsisteixen en condicions, sincerament, jo crec que pitjor que els animals salvatges.

I paral•lelament a aquestes grans bosses de pobresa, conviuen amb gent com vosaltres i com jo; que tenim de tot i despilfarrem per totes bandes!!!!!!

Doncs desgraciadament, en dos dies que portem a Brasil ja hem vist que en aquest aspecte, també serà “más de lo mismo”..........

A la Sandra i a mi ens va impactar tant que ja hem tingut el debat de,
- qué és preferible?, -
i realment em vist que lo que és criticable del règim Cubà; ho és (falta de llibertat i d’oportunitats). Però lo que és criticable de l’actual model capitalista (la gran discriminació social i la gran diferència de classes; misèria absoluta convivint amb el despilfarro totalment innecesari), també ho és.

I per tant lo preferible crec que no és........ res de tot això!

Per cert, os heu parat mai a pensar lo afortunats que som tant el que està escrivint aquest blog com els que l’esteu llegint?................

Apa!, el que vulgui que hi reflexioni, i el que sapigui,... i pugui,... i tingui ganes de fer alguna cosa al respecte, fantàstic!!!

Ei! I ara no deixeu de llegir el blog eh!!, que os prometo que el proper comentari ja no serà una parrafada filosòfica (creia que tenia que dir-ho) i serà més divertit.........jajaja!!!, que el sentit del humor i la dignitat cal no perdre`ls mai!!!.......jajaja!

Xavi

MÈXIC NATURAL

Primer de tot comunicar-vos que per sort encara estem a Mèxic. El nostre vol cap a Xile era pel pròxim 2 de Març. Des de que ens vam assabentar del terratrèmol estem pensant com ens podem tornar a replantejar el nostre viatge, ja que Xile després del terratrèmol ha quedat bastant destrossat. Quan ho tinguem clar ja us informarem.

Ara mateix estem amb un bus que ens porta des de Oaxaca fins a Puebla, i aprofito aquest “temps mort” per explicar-vos el que hem fet el últims dies que han estat bastant complerts, i lo mes important que els hem disfrutat a tope:

Des de San Cristobal vam visitar la cascada de Misol-ha i Aguazul on ens vam poder banyar amb unes piscines naturals amb molt i molt encant.
Hem travessat amb llanxa el Cañón de Sumidero, que ve a ser un Congost del Montremei però més gran i amb cocodrils, impressionat!
A Oaxaca ens hem estrenat com a Couchsurfers, la Silvia i la seva família ens acollit a casa seva durant uns dies, hem estat molt agust, la veritat es que la experiència ha estat bona i positiva.
A Oaxaca vam agafar un camió (bus) cap a Sierra Norte, on estan els Pueblos Mancomunados: uns pobles molt ben organitzats que ofereixen les seves superserres a tothom que les vulgui visitar. Nosaltres vam fer trekking, bicicleta, ens vam allotjar durant dos nits amb unes cabanes molt ben preparades i amb unes vistes que te mueres!! Aiii.....que bonic!! Ah! i ens vam menjar una truita acabada de pescar especialment per nosaltres, boníssima.
De tornada cap Oaxaca ja teníem preparada una ruta amb bicicleta per els voltants de la ciutat, campo, campo i bones vistes!!
I se m’oblidava, a prop de Oaxaca hi ha un lloc que es diu Hierve el Agua on l’aigua brota de terra i fa que les pedres agafin formes molt particulars, com les cascades de pedra, aquí ens va tornar a impressionar el paisatge natural.

Bé, en definitiva que ens hem d’esquitat de les ganes de tornar a pujar amb una bici, de caminar pel camp i d’estar amb gent de poble amb temps de poder platicar (conversar). Si, uns dies per recordar.
Sandra