MEXICO PROFUNDO!!!

Com ja haureu vist, ja hem abandonat la planuria del Yucatán i ens estem adentran a les muntanyes de Chiapas. El canvi del paissatge, de les seves gents, del clima.........és espectacular!!!
Això és el Mejico profundo; em estat al carnaval, fa un fred que pela per les nits, els zapatistes fotent-li canya per les muntanyes,........i desgraciadament molta, molta pobresa!!
Aquí estarem uns quants dies perque els voltants valen la pena; tenim intenció de llogar unes btt i anar a rodar pels pobles propers a San Cristobal de las Casas, bé, per això i perque ens han agafat un mal estar i unes cagaleres de la muerte........jajajaja!!!. Jo he estat un parell de dies fotut i la Sandra va començar ahir.........però com ja sabeu; No podràn amb nosaltres!!!!!

Ah!, també em modificat el nostre itinerari de països perque fa unes dos o tres setmanes hi va haver plujes torrencials al Perú i es va esllavisar el camino Inca que va des de Cuzco fins a Machu Pichu i que nosaltres teniam intenció de fer-lo amb un trekking de 3 ó 4 dies. Osigui que de Mèxic saltarem cap a Xile.........

Apa!......fins aviat!

Xavi

MÈXIC

Bé doncs ja hem saltat de país, ai, ai, ai!!! que això va molt ràpid; quan ens descuidem ja estem cantant nadales per Lleida...

Quan vam arribar a Cuba ho comparàvem amb Espanya, ara tendim (mes aviat al principi) a comparar Mexic amb Cuba. I que es el que passa?
Doncs que quan vam arribar flipavam... a les botigues hi ha de tot!! per les autopistes no hi ha ni bicis, ni cavalls, ni gent caminat, als parcs la gent es pot connectar a internet by the face (per la cara)... Ei, de veritat un xoc!!

Ara que ja he superat el primer cop al canvi de país, dir que Mèxic té molt encant: les platges del Carib, les ruïnes, la cultura Maya, ciutats amb molta vida, nova gastronomia: amb alguns dels casos molt picant pel meu gust, però amb unos juguitos naturales per porquitos pesitos que te mueres!!... bé, ja us explicarem més de tot i amb més detall quan sapiguem més del pais.

Canviant de tema...
Quina es la conversa que pots mantenir amb un lloc turístic de Mèxic?:

Mexicà: alguna figura de piedra, un calendario maya, una camiseta....?
Nos: no gracias.
Mexicà: es más barato que en el Eroski!
Nos: no, no gracias.
Mexicà: güey le compraste el regalo a la suegra?
Nos: (somriem)
Passen uns segons...
Mexicà: en la siguiente cuadra venden los mejores macheeeetes (amb accent molt mexica).

Com ja veieu a les fotos i als nostres comentaris ens ho estem passant de conya, no patiu per nosaltres!! Jajajajaja.

Hasta la próxima con buena honda.
Sandra

MEJICO LINDO!!!

Primer que res, gràcies, gràcies i gràcies a TOTS pels vostres comentaris al blog. Ens recordem de tot hom en un moment o altre però al llegir els vostres comentaris ens fa molta il.lusió i fa que us tinguem més presents. De nou, gràcies!, I no pareu!!

En segon lloc demanar disculpes als que vareu intentar enviar comentaris al dos últims comentaris nostres, per que ens varem equivocar i no ho varem activar. Ara ja està solucionat i podeu per tant deixar els vostres comentaris al comentari nostre que vullgueu.

També dir-vos a tots que ni quan estàvem a Cuba ens va afectar el terratrèmol d’Haití, ni ara que estem a Mèxic ens estan afectant les inundacions que hi ha per DF; els elements no podran amb nosaltres!!!

Als companys de feina, suposo que ja sabeu que no puc accedir al conte de correu (a Saragossa ja estan en “ello” i la Sònia s’encarrega d’“achuchar”, osigui que fins llavors NO PODRÉ contestar als correus que m’imagino que m’haureu enviat.......

Ja tenim més fotos de Mèxic preparades ossigui que en pic puguem les actualitzarem..........

Fins aviat!

Xavi

CUBA

Que si, que si, estem vius...

Durant la nostra estància a Cuba no hem pogut actualitzar el blog perquè Fidel no ho possa fàcil. A Cuba no hi ha internet i el turista només pot conectar-se als hotels i a preus prohibitius.

En general Cuba i el cubans molt positiu, però Fidel i el seu règim dictatorial molt malament. Com diuen el cubans: "la vida en Cuba no e fasil...".

Respecte a la gent dir que son molt amables, despressos, solidaris, hospitalaris, alegres... Com exemple algunes de les experiencies que hem viscut:

Des d'una senyora que es guanya la vida venen llagostes "d'estrangis" als turistas pel carrer i quan ens l'ofereix li diem que no en volem que el que necessitem es un telèfon per trucar, i ella sense demanar res a canvi ens porta a casa del seu fill perque truquem GRATIS... a una altra que a les 9 de la nit li preguntem on podem comprar fruita i ens diu que ja està tot tancat i ens REGALA part de la seva... i moltisimes més que us podriam explicar.
Això tambè ho fariam a Europa????
Però per l'altra banda, el cubà degut a les penuries i necessitats que passa pel règim al que els té sotmès el Fidel, quan es tracta de negociar amb el turista, sempre intentarà fotre-li el pèl per sobreviure (un metge, un abogat o un enginyer a Cuba guanya 20$ al mes, i un paquetet de sabò per una sola rentada val 1$).
Seriam nosaltres capaços de sobreviure així?
I si ho fessim, ho fariam amb l'alegria que els caracteritza?

Hem recorregut pràcticament tota la illa de est a oest i ens ha ENCANTAT, hem pogut veure els diferents paissatges: enormes plantacions de canya de sucre, ranxos de "vaqueros" (güajiros) extenssisims, platges paradisiaques, muntanyes selvàtiques, plantacions de tabac, de palmeres i l'encant dels seus pobles i ciutats i molt especialment La Habana.

Com creiem que a la vida s'ha de ser agraït, volem agrair a tothom que ens ha fet més fàcil el viatge i en especial al Yandy i la seva familia (hem estat a casa seva, ens han convidat a menjar amb ells, ens han ajudat a organitzar el viatge...). L'Aidé una senyora encantadora que ens va obrir les portes de casa seva i ens va acollir com si fossim familia. Una cubanolleidatana que ens vam conèixer per casaulitat i ens va passejar per La Habana, ens va convidar a un Daikiri a al Floridita i per si no fos prou a casa seva a la festa d'aniversari del seu fill.

Conclusió: experiencia molt i molt positiva i com passa amb els viatges que disfrutes amb ganes de tornar-hi.

!Cuba libre!
Xavi i Sandra