CUBA

Que si, que si, estem vius...

Durant la nostra estància a Cuba no hem pogut actualitzar el blog perquè Fidel no ho possa fàcil. A Cuba no hi ha internet i el turista només pot conectar-se als hotels i a preus prohibitius.

En general Cuba i el cubans molt positiu, però Fidel i el seu règim dictatorial molt malament. Com diuen el cubans: "la vida en Cuba no e fasil...".

Respecte a la gent dir que son molt amables, despressos, solidaris, hospitalaris, alegres... Com exemple algunes de les experiencies que hem viscut:

Des d'una senyora que es guanya la vida venen llagostes "d'estrangis" als turistas pel carrer i quan ens l'ofereix li diem que no en volem que el que necessitem es un telèfon per trucar, i ella sense demanar res a canvi ens porta a casa del seu fill perque truquem GRATIS... a una altra que a les 9 de la nit li preguntem on podem comprar fruita i ens diu que ja està tot tancat i ens REGALA part de la seva... i moltisimes més que us podriam explicar.
Això tambè ho fariam a Europa????
Però per l'altra banda, el cubà degut a les penuries i necessitats que passa pel règim al que els té sotmès el Fidel, quan es tracta de negociar amb el turista, sempre intentarà fotre-li el pèl per sobreviure (un metge, un abogat o un enginyer a Cuba guanya 20$ al mes, i un paquetet de sabò per una sola rentada val 1$).
Seriam nosaltres capaços de sobreviure així?
I si ho fessim, ho fariam amb l'alegria que els caracteritza?

Hem recorregut pràcticament tota la illa de est a oest i ens ha ENCANTAT, hem pogut veure els diferents paissatges: enormes plantacions de canya de sucre, ranxos de "vaqueros" (güajiros) extenssisims, platges paradisiaques, muntanyes selvàtiques, plantacions de tabac, de palmeres i l'encant dels seus pobles i ciutats i molt especialment La Habana.

Com creiem que a la vida s'ha de ser agraït, volem agrair a tothom que ens ha fet més fàcil el viatge i en especial al Yandy i la seva familia (hem estat a casa seva, ens han convidat a menjar amb ells, ens han ajudat a organitzar el viatge...). L'Aidé una senyora encantadora que ens va obrir les portes de casa seva i ens va acollir com si fossim familia. Una cubanolleidatana que ens vam conèixer per casaulitat i ens va passejar per La Habana, ens va convidar a un Daikiri a al Floridita i per si no fos prou a casa seva a la festa d'aniversari del seu fill.

Conclusió: experiencia molt i molt positiva i com passa amb els viatges que disfrutes amb ganes de tornar-hi.

!Cuba libre!
Xavi i Sandra