dimarts, 28 de setembre del 2010

INDIA........... LA PRIMERA IMPRESSIÓ ES LA QUE CONTA?

Hoooola gent!!!, ja os escrivim des de la India......., tot i que de moment les coses ens estan sortint una mica tortes. O no!. Ara os expliquem:

Inicialment els plans que vam fer, desprès d’arribar a Delhi i intercanviar experiències amb altres viatgers, eren anar cap al nord a la zona del Spti Valley (al nordest de Manali), que és una vall situada en els Himalaies indis, a la frontera amb el Tibet i estar allí fent un trekking circular a uns 4.700 mts d’alçada; ja teníem ganes de fer una mica de natura i d’esport desprès de l’empatxada de xinos que havíem tingut.......jajajaja!!!

Vam estar 2 ó 3 dies planificant les “etapes” de l’aclimatació a l’alçada que inevitablement teníem que fer (desgraciadament ja hem perdut tot el que havíem aconsseguit a sudamèrica!!!) i del trekking que volíem fer.
La cosa pintava fantàstica i ja teníem un mono de muntanya i de moviment i d’exercici i de cremar adrenalina que no ens el trèiem de sobre.......però vam tenir que esperar un parell de dies més abans d’iniciar la nostra “expedició” perquè no va acabar de quadrar el nostre plannig amb el d’un noi indi amb el que ens havíem de trobar a Delhi per anar junts a Dherandun per tal de conviure uns dies amb una família indú.
ggrrrrrr......estavem que ens pujavem per les parets de tanta inactivitat!!!!!

I per fi va arribar el dia en el que havíem de marxar cap al nord. I justament aquell mateix dia ens enterem que el dia abans havia hagut unes pluges bestials per aquella zona, amb la carretera que nosaltres teníem que passar tallada, més de 200 pobles inundats i les preses al màxim de la seva capacitat i en estat d’alerta per un possible trencament!!!!!!!!!

La nostra primera reacció va ser de frustració i de: –“merda!, quina mala sort que hem tingut. Ara haurem d’esperar encara uns dies més!!!”-

Unes hores més tard ja vam ser conscients de que realment havíem set molt afortunats perquè la magnitud dels desastres originats per les pluges eren realment esfereïdors i no ens va quedar més remei que replantejar la nostra ruta per la India a la espera de poder anar cap al nord si la meteorologia millorava (a data d’avui, 3 dies desprès de l’inici de les pluges, la situació encara és pitjor amb lo que pràcticament em descartat poder fer-lo. Haurem de tornar un altre any!!!..........jajajaja!!!)
(quan vam estar a Cuba, davant d’una situació que per nosaltres era aparentment negativa, una senyora ens va dir: “.... a veces, lo que sucede conviene.....”; quina raó que tenia!!!)


I per tant, en aquests moments els nostres plans són anar a Agra a visitar la cinquena meravella del món al nostre viatge, a Jaipur o també anomenada ciutat rosa pels seus colors i a Varanassi; la ciutat dels morts.

A dia d’avui (demà ja marxem cap a Jaipur) ja os podem dir que la nostra primera impressió de la India que estem veien no es gens gratificant.
Ja sabíem que ens ho trobaríem però veníem amb la incògnita de la magnitud real de la situació i de l’impacte que ens podia causar.

Ara que ja ho em vist os podem dir que per nosaltres això no té cap mena de sentit.......:

Realment i literalment, hi ha molta gent que viu a les basures!!!!!. No us ho podeu imaginar!!!; a sobre de muntanyes de basura totalment putrefacta i en estat de descomposició, tant orgànica (restes de menjar putrefactes i defecacions animals i humanes) com inorgànica (plàstics, envasos......), juguen els nens, mengen les persones............
No es que tot estigui brut; es que és un autèntic abocador!!!!!!

Hem vist molta gent vivint en unes condicions infinitament pitjor que qualsevol animal del primer mon. Sí, fins i tot molt pitjor que els gossos vagabunds que volten per qualsevol ciutat del primer mon. Aquí, qualsevol contenidor d’escombreries del primer mon seria un veritable luxe per aquestes persones. Lamentable, molt lamentable!!!!, i difícil d’assimilar quan veus que hi ha gent que l’únic que poden fer es vagabundejar tot el dia i cada dia per buscar alguna cosa per menjar entre les escombreries; en competència directa amb els gossos i les rates...............

Hi ha gent que diu que a la India s’ha de buscar l’espiritualitat de les persones, però no sé si és espiritualitat o, resignació, derrota i frustració el que aquestes persones emanen i reflexen al seu rostre.............

Sí, sí, i ja sabem que aquesta no és la única India que existeix, ja sabem que existeix la India turística i que el sud es molt diferent i la zona nord també,.......... però aquesta també és una de les lamentables realitats que existeixen.


Bé, tal i com vagin passant els dies ja os explicarem com evolucionem però de moment aquesta es la nostra primera impressió..............



Sandra i Xavi

3 comentaris:

Rosa ha dit...

Hola nois!!!! Ja veig que us quedaran pendentes moltes coses per a fer!! Us tindreu de plantejar tornar un altre any per acabar-les perque les vostres rutes no es fan en una setmana!!
Continueu gaidin molt!!
Petonets
Rosa

JORDI ESCORSA ha dit...

Molts ànims i a veure si podeu fer uns dies de natura i trekking, aixó segurament farà que descobriu una cara més agradable del país. Millor que no feu massa entrenament en alçada perque aquí no us podrem seguir !!!
Una abraçada.
Jordi.

Anònim ha dit...

Hola soy Silvana! Dice mi padre que disfruteis mucho de la comida de donde ireis ahora, vietnam..que es muy buena. ahora estamos mirando vuestro blog. dice q se os ve muy felices. besos!