UNA PASSADA RAPIDA PER ARGENTINA...

Argentina, un altre país enorme de Sud Amèrica.

Per falta de temps y perquè es un dels països cars de Sud Amèrica per a als motxileros hem fet una passada ràpida, però no per això menys intensa.

Ja us va contar el Xavi que travessar la frontera Bolívia - Argentina no va ser fàcil, però un cop aconseguit desde La Quiaca, el primer poble argentí amb frontera boliviana ens vam “embarcar” en un bus de nit que ens va portar fins a Salta. Quan vam arribar a la estació un bon esmorzar argentí: cafè amb llet amb mediaslunas ( reposteria per un tubo) i unes 4 hores més de bus cap a Cafayate.

Per cert, tema busos deunidó... i no parlo precisament d’Argentina aquí eren un luxe, si no de tots els quilometres que els nostres panderos han aguantat fins ara amb catxarros varios per America Llatina... en fi... no em desvio més del tema....

Cafayate, un poble que es conegut pel seu vi, formatge, paisatges i pel que vam poder observar per la tranquil·litat que es respira al poble, ei!! que s’enganxa eh!!

Aquí va ser on vam veure el primer partit que jugava Argentina al Mundial, “son unos locos del futbol”. Quina passió boja que tenen tots el argentins pel futbol... Sol cal que us digui que al poble de les 11 del matí a la 1 del mig dia (durant el partit) tot estava tancat o fora de servei...

A Cafayate també va ser on ens vam menjar el nostre primer asado argentino regadet amb un vi de la zona, ah!! i per postre vam anar a la geladeria artesanal on es va inventar el gelat de vi, uuuuuummmmmmm..... bonissisiimm!
Respecte al paisatge hi ha una quebrada on hi ha formacions rocoses amb diferents formes, com per exemple: el sapo, la garganta del diablo, las tres cruces, el fraile...
També hi ha unes casacades, (molt difícils de trobar sense guia) cerros, pintures rupestres, vinyes... Molt bonic i sobretot ens va semblar molt agradable aquest lloc.

Després de passar més dies dels previstos a Cafayate gaudint de la qualitat de vida sense preses ni estres, un altre cop de bus direcció al sud, més concretament a Tucumán.
Es una ciutat que no li vam trobar res de l’altre món, vam decidir fer un caminata per un cerro que hi ha a prop de la ciutat. Uf!! Pujada, pujada!! però amb recompensa, vam poder gaudir de bones vistes i d’un camí molt variat.

Seguint amb el nostre medi de transport habitual, el bus, ens vam traslladar a Córdoba. Es una de les ciutats importants d’Argentina, tant per dimensions com per moviment ecónomic, cultural... (està amb competició amb Rosario).
El que més ens va impressionar va ser l’arxiu de memòria històrica; un edifici on antigament es practicaven tortures i assassinats a molts dels ciutadans que estaven en contra i ho manifestaven o no amb la ultima dictadura que hi havia en aquell moment.
Molt interessant però com us podeu imaginar alhora esgarrifant.

Durant la nostra estància a Cordoba va coincidir amb el segon partit d’Argentina al mundial. Quina bojeria, passió desmesurada pel futbol... Aquí va ser on ens vam assabentar que la gent deixar d’anar a la feina per veure el partit, els nens no van al ni a cole ni a l’institut, i si hi van es perquè els hi han posat una pantalla on es veurà el partit.
No es impressionant que un país es paralitzi per un partit de futbol??

No vull deixar de mencionar a l’Eduardo, un couchsurfer que ens va acollir a casa seva i on vam tenir l’oportunitat de parlar amb ell i el seu germà de l’Argentina actual.
Molt majos els dos!

Us explico amb quin medi de locomoció vam arribar a Rosario? ... Comença per b- i acaba per –us. Jajajajajaja!
Amb aquesta ciutat també vam estar molt ben cuidats, estavem casa de la iaia i la tieta de l’Analia (cunyada).
Fins aquest punt del viatge no ens havíem iniciat al ritual del mate. No es tan sol prendre la infusió i ja està... Quan vas de visita a casa d’algú, l’amfitrió es el que se n’encarrega de preparar el mate per tothom una i altra vegada, ho fa de forma ordenada, es a dir, omple el recipient (mate) amb la palleta metàl·lica (bombilla) una vegada per cadascú repetidament fins que un ja en té prou. I evidentment, no van faltar les factures (reposteria però de la bona!)
La ciutat de Rosario està de cara al gran riu Paranà, es on es celebren moltes de les events importants de la ciutat, precisament quan hi vam estar nosaltres es celebrava el “dia de la bandera” i va anar la Presidenta del país, la Sra. Kitchener per assistir als actes oficials.
Amb un to de xafarderia: crec que aquesta dona està enganxada al botox, uns pomuls falçots, la cara estirada com una mala cosa, llavis com a botifarrons...

Per arribar a Buenos Aires volíem esquivar el bus (colectivo) i agafar un tren, però no ho vam aconseguir.
A Argentina pràcticament tothom es trasllada amb colectivos, el tren es més barat, però hi ha molt poques línies, molt poc freqüents, les estacions estan mig abandonades i el més greu es que diuen que saps quan comences el viatge però no saps quan l’acabaràs. Es probable que s’espatlli el tren i et quedis tirat a les vies durant bastantes hores. Així, que no ens va quedar un altre remei que tornar a agafar el bus,

La capital, Buenos Aires, ciutat enorme on hi ha el motor principal del país.

Aquí, també vam tenir la sort d’estar a casa d’un argentí, l’Alejandro, amb el que vam mantenir una conversa molt interessant sobre la ciutat i el país, ens va ajudar a fer-nos una idea més acurada del que son els argentins, les seves costums, idiosincràsia, la política, inflacions varies...

El nostre amfitrió també ens va aconsellar molt bé per fer ruta turística: el barri de la Boca, Caminito, barri de Sant Telmo, Plaza de Mayo, Obelisco, Av. Florida, carrerons, cafès, llibreries... La veritat que amb el poc temps que teníem ens va condir bastant. De fet també vam tenir temps per veure el tercer partit d’Argentina al Mundial, pantalla gegant amb un plaça important de la ciutat, milers de persones, tota una experiència. I evidenment la ciutat paralitzada.
Pero no es dels pitjors paisos, l'Andre un noi brasiler ens va contar que a Brasil es molt mes exagerat, deixa de funcionar fins al transport public.

I com acomiadament de la capital i el país; sopar amb una pizzeria tradicional de Buenos Aires i gelat de gelateria artesanal de veritat. Boníssimes les dos coses.

Bé, i aquí acaba la primera etapa del nostre viatge, deixem Amèrica Llatina per anar a Oceania, primera parada Nova Zelanda. Ja us contarem que tal el canvi.

Ciao boludos!



Sandra