PERÚ

Hola des de Perú!!

Bé ja portem uns dies per Perú, com podeu imaginar no ens hem quedat quiets.

L’arribada va ser per Lima on ens vam estar uns dies organitzant la ruta que faríem, i bé, visitant la ciutat: el barri coster de Miraflores i el caòtic centre de Lima, on els carrers estan plens de restaurants, botigues, paradetes de carrer, gent oferint-te coses com pírcings, tours... Però el més impressionant son els colectivos o combis, son unes furgonetes que fan servir com a transport els Peruans, n’hi ha mil pels carrers, i a cada una de elles porta un “gritón” que es el que treu el cap per la finestra i et va cridant la ruta que fa el combi:
Ex. Arequipa!! Ariquipa!! todo Tacna!! Venga, venga, sube, sube!!! (ei! però amb una velocitat i amb un volum que te mueres).

I de Lima amb un bus cap a Nazca o Nasca com diuen ells. Quin viatge més impressionat, pur desert. Si, aquí es el desert on hi ha les línies que sol es poden veure des de l’aire i que actualment encara no es sap perquè es van fer, si per un motiu religiós, astronomia, per marcar rutes... en fi, continuen en ello.
Nosaltres com a bon motxileros no vam agafar cap vol per veure les linies, vam anar amb un mirador que hi ha al mig de la Panamericana per veure dos de les figures de les moltes que hi ha. Això si, desprès vam anar amb un planetari perquè ens expliquessin bé de que anava la cosa., la veritat es que va ser una visita molt profitosa.

Cop de bus i cap Arequipa, una cituat que està propera al Cañon del Colca i rodejada de volcans, el mes important o si més no el mes anomenat el Misti..Aquí nosaltres vam apostar per un trekking per el Canó del Colca. Uaaaaauuaaaahhh!!!!!!! com ens va agradar, tema vistes no cal que ni les anomeni, genials. També vam poder conviure amb la gent dels poblets del Colca, anàvem amb una guia que ens explicava coses de la cultura del canó i tot el relacionat al la fauna i flora. Que tecnològics que som al primer món , però que poc sabem del que ens ofereix la natura. Amb 4 dies aviats pel camp, vam veure plantes que servien com a xampús, digestius, antisèptics, antidiarreics, per fer-se mascaretes, per abaixar inflamacions... Animals que t’avisaven quan està apunt de fer-se de nit....res, que em vaig sentir com una mica inútil.
Al Canón també vam tenir l’oportunitat de banyar-nos amb unes aigües termals naturals, quin plaer!!!!!

El pròxim punt del nostre itinerari: el Puno, ciutat que està banyada per el Llac Titicaca.
Aquí vam tenir l’oportunitat de navegar per el llac i visitar diferents illes:
Los Uros, son unes petites illes artificials que estan fetes d’uns matolls que se’n diuen totoras , i a cada una d’aquestes illes i viu una familia.
Amantani, una illa del llac on vam tenir l’oportunitat de compartir sostre i menjar amb una familia que viu allí, bona experiència tambè.
Taquile: una altra illa, molt turística, i que es patrimoni de la humanitat per els teixits que fan.

I ara estem al Cuzco per demà començar el Camino Inca, tenim ganes però ens sentim una mica estafats, ens han fotut una pasta per 4 dies!!! Bé, ja explicarem al pròxim comentari.

Au!! Hasta la siega!!
Sandra